L’Associació TECNIO ha celebrat el Workshop TECNIO en Tecnologies de la Construcció, una jornada que ha reunit més d’un centenar de participants del món empresarial i de l’ecosistema TECNIO per identificar els principals reptes del sector, connectar-los amb capacitats tecnològiques i explorar noves oportunitats de col·laboració. La trobada ha servit també per presentar l’informe La transformació del sector de la construcció: context actual i perspectives de futur, elaborat pel Barcelona ConTech Hub – ITeC per encàrrec de l’Associació TECNIO.

La construcció viu un moment de transformació profunda. I entendre aquest canvi implica, en primer lloc, ampliar la mirada sobre què significa avui parlar del sector.

La construcció ja no es pot entendre únicament com l’activitat d’aixecar edificis. Infraestructures, equipaments, espai urbà, materials, operació i manteniment dels actius formen també part d’una cadena de valor àmplia en què conflueixen disciplines i tecnologies molt diverses. Aquesta visió transversal és precisament un dels punts de partida de l’informe presentat durant la jornada, que analitza les tendències globals del sector, les tecnologies que estan fent possible la seva transformació i com aquest canvi es concreta en la realitat catalana.

“És un moment molt important per al sector, és un moment de canvi”, ha destacat Francisco Diéguez, director general de l’ITeC, durant la benvinguda de la jornada, fent referència a una transformació marcada per la digitalització, la sostenibilitat i la innovació.

 

Un sector de gran pes davant d’un repte estructural

La dimensió de la construcció ajuda a entendre la magnitud del repte. A escala global, el conjunt del sector representa aproximadament entre l’11% i el 13% del PIB mundial, ocupa prop del 9% de la força laboral i és responsable d’aproximadament el 37% de les emissions globals de CO₂ i de gairebé la meitat de l’extracció mundial de materials.

Però aquest enorme pes econòmic conviu amb un model productiu que arrossega limitacions estructurals. L’informe identifica cinc grans forces que estan empenyent el sector cap al canvi: la baixa productivitat, una demanda creixent, la manca de mà d’obra, les noves exigències ambientals i la fragmentació de la cadena de valor.

La contradicció és clara: cal construir, rehabilitar i adaptar més, però la capacitat productiva no creix al mateix ritme. Per això, el principal repte ja no consisteix només a incorporar millores puntuals, sinó a transformar progressivament el mateix model productiu.

 

Cap a una nova manera de construir

L’informe parla, en aquest sentit, d’un canvi de paradigma cap a una nova construcció.

El model convencional, basat en gran part en projectes singulars, decisions tardanes, producció concentrada a l’obra, informació fragmentada i un control reactiu, evoluciona cap a un model amb més sistemes i components repetibles, decisions anticipades i basades en dades, una major integració entre fàbrica, logística i obra, dades compartides i eines de monitorització i predicció.

No es tracta, però, d’una substitució immediata del model actual. Durant els pròxims anys conviuran diferents models i graus d’industrialització segons les característiques de cada projecte. La transformació serà progressiva, però ja està modificant la manera de dissenyar, fabricar, construir, operar i mantenir els actius.

En aquest procés, tecnologies i metodologies com la digitalització i les dades, la intel·ligència artificial, l’automatització i la robòtica, la fabricació avançada o la gestió de processos guanyen protagonisme, amb la industrialització com un dels grans vectors del canvi i la sostenibilitat com un requisit transversal.

 

Quins reptes té la construcció a Catalunya?

L’informe no es queda en les tendències globals. Per aterrar aquesta transformació a la realitat catalana, s’ha realitzat una consulta a 99 organitzacions de tota la cadena de valor, entre constructores, enginyeries, despatxos d’arquitectura, administracions, promotores, fabricants, startups i centres de recerca.

Els resultats mostren que els primers reptes no són exclusivament tecnològics, sinó també humans i organitzatius. La captació i formació de talent (50,5%) apareix com la principal problemàtica, seguida del disseny i projecte (45,5%), la tramitació administrativa (40,4%) i la coordinació entre agents (36,4%).

Aquestes ineficiències tenen conseqüències directes: el 67% de les organitzacions assenyala l’increment dels costos, el 62% la pèrdua de productivitat i el 61% els retards com alguns dels principals impactes sobre els seus projectes.

La demanda tecnològica també evidencia un enfocament pragmàtic. Abans que tecnologies purament disruptives, el sector prioritza solucions que permetin resoldre problemes immediats: automatització de tasques administratives, industrialització i fabricació avançada, captura automàtica de dades a l’obra, monitorització en temps real, eines col·laboratives o intel·ligència artificial aplicada a la presa de decisions.

I hi ha predisposició a experimentar. El 44% de les organitzacions consultades considera el pilot validat com el nivell de maduresa adequat per començar a provar una solució, mentre que un altre 30% ho faria ja davant d’un prototip funcional.

 

TECNIO: connectar les necessitats amb les capacitats

És aquí on la transferència tecnològica adquireix un paper especialment rellevant.

La transversalitat del sector fa que moltes de les tecnologies que necessita la construcció no provinguin necessàriament de grups especialitzats exclusivament en edificació o infraestructures. Visió artificial, sensors, ciència de dades, nous materials, química, energia, robòtica o circularitat són capacitats desenvolupades en àmbits diversos que poden donar resposta a reptes concrets de la construcció.

L’informe ha mapejat els 75 agents TECNIO acreditats i conclou que el 90,9% disposa de capacitats en almenys un àmbit específicament vinculat a la construcció. Més de la meitat poden contribuir en sostenibilitat i materials i aproximadament un de cada tres disposa de capacitats vinculades a la digitalització.

Durant la jornada, Irene García, vicepresidenta de l’Associació TECNIO, ha posat també en valor l’impacte de la transferència de coneixement: en els darrers cinc anys, els agents TECNIO han generat 460 milions d’euros d’ingressos amb empreses, una dada que exemplifica la seva capacitat per convertir recerca i coneixement en innovació aplicada.

En la mateixa línia, Pere Condom, cap d’Àrea d’Anàlisi Estratègica de la Direcció General d’Indústria, ha destacat durant la benvinguda que “TECNIO és una associació molt potent”.

Aquesta capacitat de col·laboració ja es tradueix en projectes reals. L’informe recull casos com el desenvolupament de ciments amb argiles activades entre DIOPMA i Ciments Molins, l’aplicació de visió artificial i intel·ligència artificial per al control de qualitat de la pedra entre el CVC i Ciments Molins, o la despolimerització catalítica de residus plàstics entre AMIC i Sorigué, entre altres exemples.

 

El Workshop TECNIO: del diagnòstic a l’acció

Amb aquest context, el Workshop TECNIO en Tecnologies de la Construcció, celebrat el 8 d’octubre de 2026, s’ha plantejat precisament com el pas següent: passar de l’anàlisi dels reptes a la generació de possibles projectes de col·laboració.

La jornada, organitzada per l’Associació TECNIO de la mà de l’ITeC – Barcelona ConTech Hub, amb la col·laboració de la UOC i el suport d’ACCIÓ, ha comptat amb 104 persones inscrites, un 69,2% procedents del món empresarial i un 30,8% de TECNIO, amb 72 representants del món empresarial i 32 de l’ecosistema TECNIO.

La sessió ha començat amb la benvinguda institucional de Xavier Vilajosana, vicerector de la UOC; Francisco Diéguez, director general de l’ITeC; Pere Condom, cap d’Àrea d’Anàlisi Estratègica de la Direcció General d’Indústria, i Irene García, vicepresidenta de l’Associació TECNIO. Posteriorment, Paco Gómez-Escofet, director del Barcelona ConTech Hub – ITeC, ha presentat els principals resultats de l’informe.

A partir d’aquí, el protagonisme ha passat a les empreses i als agents TECNIO. Les sessions de treball s’han organitzat al voltant de grans àmbits com edificació i infraestructures; construcció industrialitzada, automatització i robòtica; digitalització i dades; construcció sostenible, operació i manteniment; i materials i tecnologies constructives.

L’objectiu de les taules és identificar els reptes reals de cada àmbit, prioritzar els més rellevants i començar a convertir-los en propostes de pilots o projectes de col·laboració entre empreses i agents TECNIO.

Aquesta metodologia respon també a una de les principals conclusions de l’informe: la tecnologia no ha de ser el punt de partida, sinó la resposta a un problema real i mesurable. De fet, el mapa elaborat en el marc de l’estudi identifica ja més de 50 punts de connexió entre reptes declarats pel sector i capacitats dels agents TECNIO.

 

Del Workshop, nous reptes i oportunitats de col·laboració

Les taules de treball han permès contrastar el diagnòstic de l’informe amb l’experiència directa de les empreses i dels agents TECNIO. El resultat ha posat de manifest que la transformació de la construcció no depèn només de disposar de noves tecnologies, sinó també de generar dades fiables, validar les solucions en entorns reals, superar barreres normatives i reforçar la col·laboració entre empresa, coneixement i administració.

En l’àmbit de les infraestructures, un dels reptes identificats ha estat avançar cap a sistemes de monitorització més exhaustius que permetin anticipar l’impacte de fenòmens atmosfèrics sobre les xarxes. La intel·ligència artificial, combinada amb dades de monitorització, pot contribuir a identificar punts crítics i evolucionar d’un model principalment reactiu cap a un de més predictiu, tant en infraestructures ferroviàries com viàries.

La industrialització de la construcció ha estat un altre dels grans eixos de debat. Els participants han posat l’accent en la necessitat d’avançar cap a processos més industrialitzats sense que això impliqui necessàriament construir de manera repetitiva. La personalització, la fabricació avançada i solucions modulars aplicables tant a obra nova com a rehabilitació obren la porta a combinar eficiència productiva i flexibilitat.

En matèria de digitalització, la captació i integració de dades continua sent una de les principals barreres. La sensorització, l’IoT, les plataformes col·laboratives, les eines de predicció i l’automatització poden contribuir a millorar l’eficiència dels processos, però també aspectes com el control de qualitat, el suport tècnic o el compliment normatiu. El repte no és només generar més dades, sinó aconseguir que siguin útils, compartides i aplicables a la presa de decisions.

La disponibilitat de dades fiables ha aparegut també com una qüestió central en l’àmbit de la sostenibilitat. Poder conèixer i comparar les emissions, els consums o l’impacte dels diferents proveïdors és imprescindible per analitzar correctament el cicle de vida d’una obra. Entre les possibles línies de treball plantejades hi ha la monitorització integral dels projectes, des de la fabricació fins a la seva execució, i l’ús posterior d’aquestes dades per desenvolupar eines com els bessons digitals que ajudin a optimitzar els processos.

Finalment, les taules dedicades als nous materials i tecnologies constructives han evidenciat un altre dels punts crítics de la innovació: el salt entre el desenvolupament tecnològic i la seva implantació real. Moltes solucions aconsegueixen avançar fins a nivells de maduresa intermedis, però troben dificultats quan han d’arribar a obra per qüestions reguladores, de validació o de contractació. En aquest sentit, s’ha remarcat el paper que pot tenir l’administració pública a l’hora de facilitar obres pilot, nous mecanismes de licitació i espais reals de demostració que permetin validar tecnologies i materials innovadors.

Les conclusions de les diferents taules apunten, per tant, en una mateixa direcció: la innovació ha de passar de la tecnologia a l’aplicació. Això implica partir de reptes concrets, treballar amb usuaris reals, disposar de dades que permetin mesurar els resultats i pensar des de l’inici en la validació i l’escalat de les solucions.

Precisament, aquesta és també una de les principals conclusions de l’informe: l’objectiu no és quedar-se en el diagnòstic, sinó transformar-lo en projectes concrets entre la indústria i els agents TECNIO, amb pilots seleccionats pel seu impacte, viabilitat i capacitat de generar resultats mesurables.

El Workshop ha estat, així, un primer espai per posar en contacte aquests reptes amb les capacitats tecnològiques disponibles a Catalunya i començar a identificar noves oportunitats de col·laboració entre empreses i agents TECNIO.