L’Associació TECNIO ha celebrat el Workshop TECNIO en Tecnologies de la Construcció, una jornada que ha reunit més d’un centenar de participants del món empresarial i de l’ecosistema TECNIO per identificar els principals reptes del sector, connectar-los amb capacitats tecnològiques i explorar noves oportunitats de col·laboració. Durant la trobada s’ha presentat també l’informe La transformació del sector de la construcció: context actual i perspectives de futur, elaborat pel Barcelona ConTech Hub – ITeC per encàrrec de l’Associació TECNIO.

La construcció viu un moment de transformació profunda. I entendre aquest canvi implica ampliar la mirada sobre què significa avui parlar del sector: més enllà de l’edificació, inclou infraestructures, equipaments, espai urbà, materials, operació i manteniment dels actius, en una cadena de valor on convergeixen disciplines i tecnologies molt diverses.

“És un moment molt important per al sector, és un moment de canvi”, va destacar Francisco Diéguez, director general de l’ITeC, durant la benvinguda de la jornada, en referència a una transformació marcada per la digitalització, la sostenibilitat i la innovació.

 

Un canvi estructural del model productiu

A escala global, la construcció representa aproximadament entre l’11% i el 13% del PIB mundial, ocupa prop del 9% de la força laboral i genera al voltant del 37% de les emissions globals de CO₂. Però aquest enorme pes econòmic conviu amb limitacions estructurals.

L’informe identifica cinc grans forces que empenyen el canvi: baixa productivitat, demanda creixent, manca de mà d’obra, exigències ambientals i fragmentació de la cadena de valor. La resposta no passa només per incorporar noves eines digitals, sinó per avançar progressivament cap a una nova manera de construir: més industrialitzada, connectada, basada en dades i orientada a la sostenibilitat.

Digitalització, intel·ligència artificial, automatització, robòtica, fabricació avançada, nous materials o circularitat esdevenen així algunes de les palanques d’aquest canvi.

 

Què necessita el sector a Catalunya?

Per traslladar aquestes tendències a la realitat catalana, l’informe incorpora una consulta a 99 organitzacions de tota la cadena de valor.

Els resultats mostren que els reptes no són només tecnològics. La captació i formació de talent (50,5%), el disseny i projecte (45,5%), la tramitació administrativa (40,4%) i la coordinació entre agents (36,4%) encapçalen les principals problemàtiques identificades.

Els seus efectes es tradueixen sobretot en increments de costos (67%), pèrdues de productivitat (62%) i retards (61%).

Alhora, el sector mostra predisposició a provar noves solucions: el 44% de les organitzacions consultades considera un pilot validat com el nivell adequat per començar a provar una tecnologia, mentre que un altre 30% ho faria amb un prototip funcional.

Aquí és on la transferència tecnològica adquireix un paper especialment rellevant. L’informe mapeja els 77 agents TECNIO acreditats i conclou que el 90,9% disposa de capacitats en almenys un àmbit vinculat a la construcció, des de la sostenibilitat i els materials fins a la digitalització, la IA, la sensòrica o la robòtica.

 

De la recerca a l’aplicació real

Aquesta connexió entre reptes empresarials i capacitats tecnològiques ja es tradueix en projectes reals.

Un exemple és la col·laboració entre el Centre de Visió per Computador (CVC) i Ciments Molins, centrada en l’aplicació de sistemes de visió al control de qualitat de la pedra. El projecte ha permès avançar des de la inspecció visual cap a sistemes capaços d’analitzar el material de manera més constant i objectiva.

Per Coen Antens, del CVC, treballar directament amb l’empresa és essencial per entendre què hi ha darrere de les dades:

“Les dades no arriben soles, estan associades a processos de construcció o processos de fàbrica. El sol fet d’anar a buscar-les t’ajuda a interpretar la situació en què estan produïdes.”

Aquesta tecnologia pot tenir recorregut també en altres àmbits. Antens apunta, per exemple, al potencial de la visió per computador per comparar automàticament l’obra executada amb la informació prevista en un model BIM i contribuir així al control de qualitat.

Un segon cas és la col·laboració entre UB-DIOPMA i Ciments Molins per desenvolupar l’activació mecànica d’argiles i altres recursos secundaris com a alternativa per substituir parcialment el clínquer i reduir la petjada de carboni del ciment.

La tecnologia ja ha demostrat el seu funcionament a escala de laboratori i en pilots de baixa capacitat. Ara, el repte és avançar cap a l’escalat industrial.

“Que una empresa de la importància i el volum de Ciments Molins cregui en una tecnologia és, per nosaltres, una garantia que la recerca que hem fet té el seu reflex en el camp industrial”, explica Josep Maria Chimenos, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre d’UB-DIOPMA.

Per Chimenos, aquest procés exemplifica també el paper que pot tenir la recerca en la transformació del sector: generar nous materials i recursos més sostenibles i fer-los avançar progressivament des del laboratori fins a la planta pilot i l’aplicació industrial.

 

El Workshop TECNIO: del diagnòstic a l’acció

El Workshop TECNIO en Tecnologies de la Construcció, celebrat el 8 d’octubre, es va plantejar precisament amb aquest objectiu: passar de l’anàlisi dels reptes a possibles projectes de col·laboració.

La jornada va comptar amb 104 persones inscrites, un 69,2% procedents del món empresarial i un 30,8% de l’ecosistema TECNIO. Després de la presentació de l’informe, empreses i agents TECNIO van treballar conjuntament en àmbits com edificació i infraestructures, industrialització i robòtica, digitalització i dades, sostenibilitat i operació, i nous materials.

Les taules van posar sobre la taula reptes com la necessitat de disposar de sistemes de monitorització més predictius per a les infraestructures, avançar cap a una industrialització més flexible i personalitzable, millorar la captura i integració de dades, disposar d’informació fiable per mesurar l’impacte ambiental i facilitar que nous materials i tecnologies puguin superar les barreres que dificulten el seu pas del desenvolupament a l’aplicació real.

Un element va aparèixer de manera transversal: la innovació no pot quedar-se en la tecnologia. Cal partir de problemes concrets, validar les solucions en entorns reals, mesurar-ne els resultats i pensar des de l’inici com es podran escalar.

Aquesta és també una de les principals conclusions de l’informe. El mapa desenvolupat identifica més de 50 punts de connexió entre reptes del sector i capacitats TECNIO, amb l’objectiu que el diagnòstic pugui evolucionar cap a pilots i projectes concrets.

 

El Workshop ha estat, així, un primer espai per posar en contacte les necessitats de la indústria amb el coneixement i les capacitats tecnològiques disponibles a Catalunya, i continuar transformant els reptes de la construcció en noves oportunitats d’innovació i col·laboració.