Veure el vídeo al final de l’article

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, des de TECNIO hem conversat amb diferents responsables de recerca, transferència i innovació de l’ecosistema universitari i científic català. A partir de quatre preguntes comunes, hem volgut conèixer com ha evolucionat el paper de la dona en la innovació i com s’entén avui el lideratge femení en institucions de recerca i en els espais de transferència de coneixement cap a les empreses.

Les reflexions que n’hem extret ofereixen una visió rica i plural, mostren punts de coincidència però sobretot dibuixen l’estat actual de les dones en l’ecosistema de transferència i, malgrat els avenços, les converses posen de manifest que encara queda camí per recórrer.

Les entrevistes han comptat amb la participació de responsables de recerca, transferència i innovació de diferents universitats i centres de recerca de Catalunya.

Una presència creixent en l’ecosistema d’innovació

Una de les constatacions més repetides és que el paper de la dona en la innovació i la transferència ha evolucionat de manera significativa en els darrers anys. La presència femenina és avui més visible en grups de recerca, en projectes competitius i en iniciatives de col·laboració amb empreses.

Aquest avenç és fruit de diversos factors: una participació més elevada de dones en estudis universitaris, la consolidació de polítiques d’igualtat a les institucions i, també, una transformació cultural que ha anat trencant progressivament barreres històriques.

Tot i això, moltes veus coincideixen que aquest progrés encara no és suficient. La presència de dones és cada vegada més gran, però continua sent reduïda, sobretot en determinades fases de la carrera científica o en àmbits específics de la innovació, com la creació d’empreses o el lideratge de projectes tecnològics.

La realitat mostra que moltes dones entren al sistema a través de la carrera investigadora, però la seva presència disminueix a mesura que augmenta el nivell de responsabilitat.

No hi ha sectors “de dones”, però sí oportunitats estratègiques

Quan analitzem en quins sectors o tecnologies el paper de la dona pot ser més decisiu, totes les respostes coincideixen en una idea clau: no hi ha àmbits reservats per a un gènere, tothom és vàlid, i quanta més riquesa i diversitat, millor.

La innovació necessita tot el talent disponible, i la presència femenina hauria de ser transversal a tots els sectors. Tanmateix, alguns camps apareixen especialment vinculats al lideratge femení, sovint perquè ja hi ha una presència important de dones en la recerca que els sustenta.

Entre aquests àmbits destaquen especialment:

• les ciències de la salut i la biomedicina
• les ciències ambientals i l’agroalimentació
• l’educació i les ciències socials
• i, cada vegada més, les tecnologies emergents com la intel·ligència artificial.

Les entrevistes remarquem que la participació femenina pot ser especialment rellevant per aportar mirades diverses en el desenvolupament de tecnologies que tindran un gran impacte social.

En definitiva, la clau no és tant identificar sectors “femenins”, sinó garantir que les dones puguin participar i liderar en tots els espais on es defineix el futur tecnològic i científic.

Lideratge femení: avenços reals, reptes pendents

En relació amb el lideratge, les entrevistes coincideixen en destacar els avenços importants que s’han produït en els darrers anys. Les universitats i centres de recerca han incorporat cada vegada més dones en equips de govern, direccions de grups de recerca o responsabilitats institucionals vinculades a la transferència i la innovació.

Aquest progrés ha estat impulsat en bona part per polítiques públiques i institucionals orientades a promoure la igualtat d’oportunitats, així com per iniciatives de visibilització del talent femení.

Malgrat tot, també es posa de manifest que encara existeixen obstacles estructurals i culturals que cal continuar abordant. Entre els reptes que s’esmenten amb més freqüència hi ha:

• la conciliació entre carrera científica i vida personal
• la menor presència femenina en alguns àmbits tecnològics
• i una certa tendència a l’autoexigència o a l’autolimitació que pot frenar l’accés a posicions de lideratge.

Per això, moltes de les reflexions apunten a la necessitat d’anar més enllà del mentoring tradicional i avançar cap a models de sponsorship, en què les dones no només reben orientació sinó també suport real per accedir a espais de decisió.

Un missatge clar per a les noves generacions

A l’hora de formular un missatge per encoratjar a les joves investigadores que volen liderar projectes d’impacte i transferència tecnològica, el missatge que emergeix és coincident:

Cal posar l’accent en la confiança en el propi talent i en la necessitat de no esperar el moment perfecte per assumir responsabilitats. El lideratge, s’aprèn exercint-lo.

També es destaca la importància de construir entorns de treball col·laboratius, buscar aliances i treballar en equips diversos. La innovació és cada vegada més interdisciplinària i col·lectiva, i el lideratge del futur haurà de saber connectar coneixements, persones i institucions.

Finalment, totes les reflexions coincideixen en un valor fonamental per a qualsevol trajectòria científica que vol transferir: la perseverança. La carrera investigadora és exigent, però també és una oportunitat única per contribuir a transformar i millorar la societat i el món.

Mirada al futur

Les converses permeten extreure una conclusió clara: el paper de la dona en la ciència, la innovació i la transferència de coneixement està evolucionant de manera positiva, però encara queden reptes per resoldre.

La presència femenina és avui més visible, més diversa i amb més capacitat d’incidir en les decisions estratègiques del sistema d’innovació. Alhora, queda camí per recórrer per assolir una representació equilibrada en tots els àmbits i nivells de lideratge.

El futur de la innovació i de la transferència dependrà de la capacitat de mobilitzar tot el talent disponible. I això implica continuar impulsant la participació i el lideratge de les dones en tots els espais on es genera coneixement, es desenvolupen tecnologies i es construeix el futur.

Per escriure aquest article volem donar les gràcies a:

• Lluís Calvo (CSIC)
• Marta Fonrodona (IREC)
• Rosa Maria Alsina (La Salle – URL)
• Mercè Segarra (UB)
• Rosa Maria Sebastián (UAB)
• Dolors Berga (UdG)
• Eva Martín (UdL)
• Xavier Vilajosana (UOC)
• Jordi Berenguer (UPC)
• Vanesa Daza (UPF)
• Ercilia García (URV)
• Eva Espasa (UVic-UCC)

Anna Síper, responsable de Comunicació de TECNIO